Statement

Sovint és difícil explicar per què ens agrada o volem fer alguna cosa. Per què això i no allò altre? És una pregunta d'aparent senzillesa, però si hagués d'escollir entre els dos arbres que hi ha davant de casa, segurament escolliria el de l'esquerre. Potser perquè té uns bonys curiosos pel tronc i l'altre dia la meva mare em va explicar que són una mena de tumors i això significa que morirà aviat. Potser m'agrada més per pena, perquè tot i ser dos arbres pràcticament iguals aquest té una història més trista amb un inevitable final tràgic. No és que tingui predilecció per històries tristes -o potser sí- perquè realment, la majoria de vegades, el que ens agrada i ens deixa d'agradar neix d'un lloc tan profund del nostre interior, tan instintiu, tan irracional, que és impossible posar el dit damunt del motiu. Després de quatre anys en aquesta escola he après que dirigir és una mica això; escollir entre els dos arbres de davant de casa. En altres paraules, en localitzar què és el que ens interessa entre totes les coses possibles, seguint la nostra intuïció o simplement prenent decisions al respecte i fer d'això que ens remou i engresca una realitat, en aquest cas una història filmada.

Dirigir em sembla una tasca profundament bonica alhora que complicada i a vegades ens oblidem de l'eina tan poderosa que tenim entre mans. Per aquest motiu, considero què és essencial ser conscients i crítics de la realitat que ens envolta, tant en l'àmbit social com polític, a l'hora de dur a terme qualsevol tasca artística per tal de generar diàleg, posar coses en dubte i apropar-nos a aquesta amb els peus a terra. Perquè a vegades, és molt fàcil allunyar-se'n i m'incloc jo mateixa. És per això que m'interessa tant la ficció com la no-ficció, alhora que narratives més híbrides que dilueixen la línia divisòria que tradicionalment les han separat. Posant l'ull de mira tant el meu entorn pròxim com en realitats desconegudes per mi ara mateix.

Les meves experiències personals i properes dels darrers anys, tant en l'àmbit laboral, familiar i sentimental m'ha generat diverses inquietuds envers el que significa el treball i el món laboral, la incomunicació i el sacrifici familiar, el concepte de casa i la seva absència; temes els quals m'agradaria poder investigar i explorar durant aquests pròxims anys. Per altra banda, m'interessa molt el treball amb material d'arxiu, reinterpretant-lo i creant nous significats, especialment amb l'arxiu familiar. Segurament perquè el meu avi és una persona que ho ha gravat absolutament tot de la seva vida, en part, per por a oblidar-se'n algun dia cosa que em sembla profundament bonica i que d'alguna manera també ha fomentat el meu gust pel diari fílmic.

Com he dit al principi, és molt difícil explicar perquè ens agrada o volem fer una cosa i si us he d'explicar per què vull fer això doncs em costa trobar les paraules exactes, ja veieu que abans se'm fa més fàcil explicar-vos una anècdota sense importància dels arbres de davant de casa. El que si us puc dir és que aquests últims quatre anys han sigut apassionants, estressants, entusiasmadors, tristos i feliços a parts iguals. Una constant contradicció de la qual tinc ganes de poder continuar i aprendre totes les coses que encara em queden -que són moltes- perquè us ho dic de tot cor que me'n moro de ganes, i potser les ganes no són suficients per justificar-ho, però veient els temps que corren per mi ho significa tot.